Etiquetas
1372, 1401, 1403, 1404, Aragón, Burgeçot, Burgissot, Buriaçot, Burjaçot, Burjassot, Buryaçot, Buryaçur, Castillo de Burjassot, Corona de Aragón, Domingo Mascó, Figuera, Jaime de Aragón, María de Luna, Martín I, Obispo de Valencia, sello secreto, Yolanda de Aragón
El título del presente artículo parece una ironía, en cierto modo así lo es. Desde una perspectiva histórica nos ayudará a documentar las tres estancias del rey de la Corona de Aragón, Martín I en el lugar de Burjassot: 1401, 1403 y 1404. En 1401 con motivo de la jura de los Fueros del Reino de Valencia; requisito indispensable para ser insaculado como rey de Valencia, en 1403 por asuntos dinerarios, siempre escasos en las arcas reales y en 1404 para rubricar los acuerdos pactados entre la Corona y el reino de Valencia, dando por finalizadas las Cortes Valencianas. Al mismo tiempo nos aportará la documentación necesaria para certificar sus estancias en Burjassot junto a los cinco topónimos utilizados en las cartas reales para citar el «Lugar de Burjassot».
En la Corona de Aragón a partir del reinado de Pedro IV el Ceremonioso o el del Punyalet (1319-1387) se extendió el uso generalizado de la carta, reservándose el pergamino para la promulgación de Privilegios y Fueros. La carta en papel fue el instrumento más eficaz en la comunicación, no necesitaba del signo real y se validaba con la aposición de un sello de placa o flahón (lengua romance) en cera o plomo tal y como estipulaban las “Ordinacions de la Casa i Cort: De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla” (1344, fetes per lo molt alt senyor en Pere terç, rey d’Aragó, con las que se regulaba el funcionamiento de todos los oficiales reales). Aunque la introducción de la carta en papel proviene de la época de Jaime I.
Cuando la carta partía de una orden directa del rey –habitualmente al secretario– su validación se realizaba por medio de la suscripción autógrafa del soberano y del sello secreto, custodiado por el primer camarlengo. Así mismo, este procedimiento permitía un control absoluto del monarca sobre su elaboración, dado que tanto camarlengos como secretarios eran personas de su absoluta confianza. En este sentido, se puede afirmar que, desde el punto de vista de la diplomática, la carta real aragonesa había comenzado a sustraerse a las reglas que hasta ese momento habían regido el documento medieval para convertirse en un instrumento de gobierno moderno.
Durante el reinado de Martín I da lugar a un período de utilización creciente del sello secreto –particularmente en aquellas cartas que cuentan con su suscripción autógrafa–, que prosigue en época de Fernando I y alcanza su punto culminante durante el reinado de Alfonso V. De este modo, la monarquía pudo dotarse de unos instrumentos de gobierno y comunicación ágiles, adecuados a su condición itinerante, a unos territorios geográficamente dispersos y a una gestión cada vez más compleja, sin que por ello dejaran de constituir vehículos al servicio del poder y de la majestad real.
Anverso y reverso del Sello de Martín I rey de Aragón, en privilegio por el que confirma otros de sus antecesores a favor del convento de Scala Dei. Zaragoza, 10 de abril de 1399. AHN. SIGIL-SELLO,C.38, N.6. Conocemos al grabador de este sello por los registros de cuentas de la cancillería real. Se trata de Bartomeu Coscolla, orfebre valenciano cuyos trabajos están documentados de 1376 a 1417. Había adquirido un gran prestigio con Pedro IV, que le nombra tallador y escultor de todos los sellos y monedas de oro y de plata de la ciudad de Valencia y de otros lugares del reino. Martín I le encarga la fabricación de sus sellos y después de él, también sus sucesores, Fernando I y Alfonso V. (Fuente: Pieza del Mes de Abril de 2013. Martín I el Humano. El Sello Flahón. Texto: María Carmona de los Santos. Archivo Histórico Nacional).
Nuestro objetivo consiste en constatar la presencia del rey Martín I de Aragón en Burjassot, en las tres etapas en las que fue huésped del Castillo de Burjassot, 1401, 1403 y 1404. Partiendo de la correspondencia epistolar de la Cancillería Real en estos tres periodos, expedidos desde Burjassot y los diferentes topónimos utilizados a la hora de mencionar el Lugar de Burjassot.
Any 1401
Entre el 9 de junio y el 9 de julio de 1401 se emitieron varios documentos, refrendados con el sello secreto del rey Martín I y dictados por el propio rey desde Burjassot
El rey se trasladó del Puig de Valencia a Burjaçot donde se hospedó desde principios de junio a principios de julio de 1401, sin entrar en la capital de reino, en primer lugar por los preparativos de su entrada en Valencia y por la epidemia de peste reinante en la capital.
Dijous a .IX. dies del dit mes (Juny) lo dit senyor parti de Madona santa Maria del Puig de Valencia, ana sopar e jaura a Burgissot.
Divendres a .X. dies del dit mes, lo dit senyor en Burgissot.
(ACA Reg. 3674 num. prov., fol. 27 v. M. R.)
(1) Tots els jorns d’aquest mes en que.l rey es a Burjaçot, hi ha també documents datats a Valencia. (2) Tots els jorns en que.l rey es a Burjaçot, hi ha documents datats a Valencia, y .ls jorns en que es a Altura, n’hi ha de datats en Segorb. [Llagostera, D. G. (1913). Itinerari Del Rey En Martí (1396-1402). 157 y 159].
Burjassot, 14 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón informa a su hijo sobre el incremento de la mortandad entre sus súbditos debida a la propagación de la peste y le confiesa que tanto él como la reina, su madre, “que no sabem on nos anem”.
Lo Rey d´Arago.
Rey molt car primogenit. Vostra letra havem reebuda de la qual havem haut sobiran plaer com per aquella havem sabut vostra bona sanitat e de nostra molt cara filla la Reyna, pregants vos, rey molt car primngenit, que continuadament nos en vullats certificar a nostra consolacio per vostres letres car de res al present no ns podets fer maior plaer; e car sabem, rey molt car primogenit, que semblantment haurets plaer de nostra sanitat, vos certificara que nos e nostra molt cara muller la reyna, som sans e en bona disposicio de nostres persones, per gracia de nostre Senyor Deu . E som vengut aci en regne de Valencia pera fer jurar a nos e a vos pero encara no som entrats en la ciutat de Valencia e aço per tal corn per rabo de nostra entrada nos apparellen gran e notable festa e covens aturar aci defora XII o XIIII jorns; e apres hi siam entrats nos covendra aturar aqui fort poch. per tal com les mortalitats hi comencen. Havem gran desplaer com les dites mortalitats no son encara passades en aqueix regne, d on vos pregam, rey molt car primogenit. que per res del mon no vullats aturar en loch on les dites mortalitats sien ; pero en los lochs petits hon serets, fets per manera d esser be acompanyat. En ço que nos fets saber que hobehirets nostres manaments en lo fet de la reyna vostra muller e y treballarets per tal forma que nos n aurem plaer, vos responem, molt car fill, que d aço ns farets tan gran plaer que major no poriets, que vullats treballar en haver hereus e successors qui sien a honor e gloria de nostre Senyor Deu e plaer e consolacio nostra. E lo consell que nos demanats si passariets a Malta, vos responem que en veritat, molt car fill, no us hi podem bonament aconsellar, car en aqueix affany mateix som nos aci, e aço per tal com en Barchinona, Valencia. Saragoça e per tot nostre regne començen les dites mortalitats, en guisa que no sabem on nos anem . E sie tots temps, rey molt car primogenit, guarda e proteccio vostra la sancta Divinitat. Dada en Burjaçot sots nostre segell secret a XIIII dies de Juny del any de la nativitat de nostre Senyor M.CCCC.I.
Rex Martinus . — Dirigitur Domino Regi Sicilie. — Dominus Rex misit signatam expediendam.
(ACA Reg. 2241, fol. 127 v.)
Burjassot, 18 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a la reina María de Luna, su mujer. Le comunica la muerte de la reina María I de Sicilia (su nuera, esposa de Martín el joven, Martín I de Sicilia), ocurrida en Lenti el mes anterior. También se escribió al cardenal Pere Serra, obispo de Catania.
Lo Rey.
Reyna molt cara muller. Sapiats que vuy, data de la present, havem reebudes letres del rey de Sicília, primogènit nostre molt car, en les quals nos fa a saber com dijous, a xviii del mes de maig proppassat, la Reyna sa muller se sentí febre e glànola, e que·l dimecres següent, a dues hores de la nit, passà d’esta vida en lo castell de Lenti, on lo dit Rey, nostre molt car primogènit, la havia feta venir per la gran mortalidat que ladonchs era en Catània. De la qual cosa havem haüt gran despler; pregants-vos, Reyna molt cara muller, que açò prenats ab bona paciència, pus a nostre senyor Déus ha plagut que axí sia. Del dit fet parlarà ab vós pus largament lo fel, cambrer nostre en Ramon Sentmanat, lo qual n’és per nós largament informat; pregants-vos, Reyna molt cara muller, lo creegats de ço que·us dirà de nostra part sobre·l dit fet, axí com si nós vos o dehíem. Dada en lo loch de Burjaçot, sots nostre segell secret, a XVIII de juny del any de nostre Senyor M CCCC I.
Rex Martinus.- Dominus Rex mandavit michi, Berengario Sarta. Probata.
(ACA Reg. 2241, fol. 129 v.)
Berenguer de Sarta (Berengario). Secretario del rey (Secretarii Domini Regis) desde 1397 hasta el 19 de Julio 1404, y protonotario del rey Martín I cuando todavía era duque de Montblanc (1391).
![martin 5](https://templersdeburjassot.wordpress.com/wp-content/uploads/2019/02/martin-5.png?w=529)
Coll, M. S. (2006). Iconografía de género: los sellos de las reinas de Aragón en la Edad Media (siglos XII-XVI). Emblemata, 12, 47
Burjassot, 20 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a García Fernández de Heredia, arzobispo de Zaragoza. Le comunica la muerte de la reina María I de Sicilia y le ruega que disponga sufragios por su alma. También se escribió a los jurados de Zaragoza, Calatayud, Daroca, Teruel y Huesca.
El Rey.
Honrado padre en Christo. Sepades que havemos recebidas letras del rey de Sacilia, primogénito nuestro muyt caro, en les quales nos ha feyto a saber que jueves, a XVIII del mes de mayo cerca passado, la Reyna su muller se sentí fiebre con glándula, e que·l miércoles seguient, a dos oras de la nuyet, pasó desta vida en el castiello de Lenti, a do el dito Rey, primogénito nuestro muyt caro, le havia feyta venir por la gran mortalidat que laores yera en la ciutat de Catania; de la qual cosa havemos havido gran desplazer. E notificamos vos lo porque en anniversarios e en otras solemnidades acostumbrades providades por ánima de la dita Reyna. Dada en el lugar de Burjaçot, a XX días de juny del anyo de nuestro Senyor MCCCCI.
Rex Martinus.- Idem [Dominus Rex mandavit michi, Berengario Sarta]. Probata.- Dirigitur archiepiscopo Cesarauguste.
(ACA Real Cancillería, Reg. 2.241, fols. 129v-130r.)
Burjassot, 20 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a los consejeros y prohombres de Barcelona. Les comunica la muerte de la reina María I de Sicilia y les ruega que dispongan sufragios por su alma. También se escribió a los regidores de Tortosa, Tarragona, Gerona, Perpiñán, Lérida, Manresa y Vic; a los condes de Urgel, Prades, Ampurias y Cardona; a los obispos de Gerona, Tarragona, Urgel, Vic y Barcelona; y a los jurados y obispo de Mallorca.
Lo Rey.
Pròmens. Sapiats que havem haüdes letres del rey de Sicília, primogènit nostre molt car, en les quals nos ha fet a ssaber que dijous, a XVIII del mes de maig prop passat, nostra cara filla la Reyna, muller sua, hach sentiment de febre ab glànola, e que·l dimecres següent, a iies ores de la nit, passà d’esta vida en lo castell de Lenti, on lo dit Rey, nostre molt car primogènit, la havia feta venir per la gran mortalitat que lladonchs era en la ciutat de Cathània; de la qual cosa havem haüd subiran despler. E açò·us notificam per tal que en anniversaris e en altres solemnitats acostumades provehiscats per ànima de la dita Reyna. Dada en lo loch de Burjaçot, sots nostre segell secret, a XX dies de juny del any M CCCCº primo.
Rex Martinus.- Dominus Rex mandavit mihi, Berengario Sarta.
(ACA Real Cancillería, Reg. 2.241, fol. 132r-v.)
Burjassot, 22 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón al rey Enrique III de Castilla. Le comunica la muerte de la reina María I de Sicilia, por el gran parentesco que tenían. También se escribió al infante Fernando de Castilla.
Rey muy caro e muy amado sobrino. Nos, el rey d’Aragón, vos embiamos muyto a saludar como aquell por a quien querríamos que diesse Dios tanta vida, salud e honra quanta vos mismo deseades. Rey muy caro e muy amado sobrino. Sepades que havemos recebido letras del rey de Sicilia, primogénito nuestro muy caro, en las quales nos ha feyto a saber que jueves, a xviii del mes de mayo más cerca passado, nuestra cara filla la Reyna, muller suya, se sentió febre e glándola, e que·l miércoles seguient, a II hores de la nueyt, passá de la present vida en el castiello de Lentini, do el dito Rey, nuestro muyt caro primogénito, la havía feyto venir por razón de la gran mortalidat que lasoras era en la ciudat de Catania; de la qual cosa havemos havido muy gran desplazer. E certificamos vos de aquesto, Rey muy caro e muy amado sobrino, por razón del gran deudo e parentesco que havedes con nos e havíades con la dita Reyna. Dada en Burjaçot, sots nuestro siello secreto, a XXII días de junyo del anyo de nuestro Senyor M CCCC I.
Rex Martinus. Idem [Dominus Rex mandavit michi, Berengario Sarta]. Probata.- Dirigitur domino regi Castelle. A nuestro muy caro e muy amado sobrino, el rey de Castiella.- Item similis a nuestro muyt caro sobrino, el infante don Ferrando de Castiella.
(ACA Real Cancillería, Reg. 2.241, fol. 131v).
Burjassot, 22 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón al infante Felipe, duque de Borgoña. Le comunica la muerte de la reina María I de Sicilia, por el gran amor que se profesan.
Molt car frare. Sapiats que havem reebudes letres del rey de Sicília, primogènit nostre molt car, en les quals nos ha fet a ssaber que dijous, a xviii del mes de maig prop passat, nostra cara filla la Reyna, muller sua, se sentí febre e glànola, e que·l dimecres següent, a ii hores de la nit, pessà d’esta vida en lo castell de Lenti, on lo dit Rey, nostre molt car primogènit, la havia feta venir per la gran mortalidat que ladonchs ere en la ciutat de Catània; de la qual cosa havem haüt gran despler. E per rahó de la amor freternal que·us havem, molt car frare, vos notificam lo dit fet. Dada en lo loch de Burjaçot, sots nostre segell secret, a XXII dies de juny del any de nostre Senyor MCCCCI.
Rex Martinus.- Idem [Dominus Rex mandavit michi, Berengario Sarta]. Probata.- Dirigitur a nostro molt car frare, lo duch de Burguya. <Lo Rey>.
(ACA Real Cancillería, Reg. 2.241, fol. 132r.)
Burjassot, 23 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a los consejeros de Barcelona. Les agradece la comunicación de la muerte de la reina María I de Sicilia.
Lo Rey.
Pròmens. Vostra letra havem reebude. A la qual vos responem que ja per letres que havem reebudes de nostre molt car primogènit, lo rey de Sicília, sabíem la mort de nostra molt cara filla la Reyna, muller sua, però grahimvos molt la bona diligència que havets haude en certificarnos del dit fet, e havemnos aturades les letres que ns havets trameses entrecluses dins la dita vostra letra. En lo fet del dit Rey, nostre molt car primogènit, nós hi provehirem, Déus volent, per manera que no haurà perill. En lo rescat de las naus qui són rescatades en Castell de Càller, vos responem que ns es estat greu, e que ns plau de feri totes aquelles provisions que vosatros nos farets saber que y sien necessàries. Dada en Buryaçot, sots nostre segell secret, a XXIII dies de juny del any de nostre Senyor M CCCC I.
Rex Martinus.- Dominus Rex mandavit michi, Berengario Sarta. Probata.- Dirigitur consiliariis civitatis Barchinone.
(ACA Real Cancillería, Reg. 2.241, fols. 133v-134r.)
Burjassot, 24 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón al papa Benedicto XIII. Le comunica la muerte de la reina María I de Sicilia, por su parentesco con el rey Martín I a causa de la peste.
Beatissime pater. Vestre sanctitati presentibus intimamus nos illustrissimi regis Sicilie, primogeniti nostri carissimi, literas recepisse per quas nos cercioravit quod carissima filia nostra, Regina uxor sua, die jovis xviiiª die mensis madii proxime lapsi incepit febre cum glandula molestari, et die mercurii sequenti ab hoc seculo transmigravit, in castro videlicet Lentini, ad quod dictus Rex, primogenitus noster carissimus, propter magnam mortelitatem que tunc in civitate Cathanie vigebat, fecerat ipsam duci. Predicta autem, pater sanctissime, de quibus fuimus multum gravati, propter consanguinitatem quam dictus Rex habet cum vestra sanctitate, cuius personam Altissimus conservare dignetur incolumem suo sancto servicio plenis annis, dicte vestre sanctitati curavimus intimare. Data in loco de Buriaçot, sub nostro sigillo secreto, XXIIIIª die junii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº primo. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Berengario Sarta. Probata.
(ACA Real Cancillería, Reg. 2.246, fol. 90r.)
Burjassot, 24 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a Fernando Pérez Calvillo, obispo de Tarazona y cardenal. Le comunica la muerte de la reina María I de Sicilia, por la buena amistad que se profesan. También se escribió al cardenal obispo de Albano, Niccolò Brancaccio.
Reverende pater et amice carissime. Noveritis nos literas illustris regis Sicilie, primogeniti nostri carissimi, recepisse, per quas intimavit nobis quod Regina uxor sua, filia nostra carissima, incepit febre et glandula molestari die jovis xviiiª madii proxime lapsi, et quod die mercurii sequenti ab hoc seculo transmigravit in castro Lentini, ubi dictus Rex primogenitus noster carissimus ipsam duci fecerat propter magnam mortelitatem que tunc in civitate Catanie vigebat; de qua morte multum gravati fuimus. Et hec, reverende pater, propter bonam amiciciam quam vobis gerimus, vestre paternitati intimare curavimus. Data in loco de Burjaçot, XXIIIIª die junii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº primo
Rex Martinus.- Idem [Dominus Rex mandavit michi, Berengario Sarta]. Probata.- Dirigitur cardinali Tirasone.- Similis litera fuit missa albanensi cardinali.
(ACA Real Cancillería, Reg. 2.246, fol. 90r.)
Burjassot 25 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón requiere la presencia de su cirujano real “speciali cirurgico nostro”, el médico mallorquín Guillem de Sagarriga; examinador real para todos los cirujanos que ejercían en el reino de Mallorca, sin dilación por sufrir algún tipo de accidente.
Lo Rey.
Maestre Guillem. Com nos vos haiam fort necessari per algun accident de nostra persona, manara vos que encontinent vista la present, vingats a nos, tota dilacio remoguda; car nos, Deu volent, apres que serets aci, haurem tal sguard devers vos, que us entendrets rahonablemeut per content. E en aço no posets dubte aigu. Dada en Burjaçot sots nostre segell secret a XXV de Juny del any MCCCCI.
Rex Martinus. – Dirigitur magistro Guillelmo Ça Garriga, medico cirurgiano domini Regis.- Dominus Rex misit signatam expediendam.
(ACA Reg. 2241, fol. 136 v.)
![Cancillería Cartas Reales. Archivo de la Corona de Aragón](https://templersdeburjassot.wordpress.com/wp-content/uploads/2019/02/1..jpg?w=529)
ACA, Real Cancillería, Cartas Reales, Martín I, Caja 4, f 282r. Cartas Reales (1400/04/01 – 1401/05/20) http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/6046482
Detalles de la carta anterior: izquierda corona real superpuesta a la palabra “Valencia”, derecha, firma autógrafa del rey Martín I de Aragón.
Burjassot, 26 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a Alfonso de Aragón, duque de Gandía. Le consuela por la muerte de Alfonso de Villena, su nieto.
Lo Rey.
Molt car oncle. Vostra letra havem reebuda, e responem-vos que havem haüt e havem en nostre cor subirà punyiment e desplaer de la mort de don Alfonso, vostre nét. Plàcia a Déu que haja la sua ànima. Prenets-ne aquell esforçat conort que·s pertany de semblant baró que vós sots, e concordats-vos-en ab lo voler de nostre senyor Déus, per tal que no·l ne offenats, ans lo plaquets en fer-vos-en graciosa e bona satisfacció e esmena. E nós havem-vos per escusat de vós no venir a nós, ans nos plau anets a nostra molt cara thia, la duquessa, e a vostres filles e nétes, per a consolarlos e dar-los aquell conort e confort que devets, del qual som certs sabrets bé e sàviament usar envers vós e les duquessa, filles e nétes demunt dites. Dada en Buryaçot, sots nostre segell secret, a XXVI dies de juny del any MCCCCI.
Rex Martinus.- Guillermus Poncii mandato regio facto ad relacionem Geraldi de Cervilione, militis, consiliarii et camerlengi.
(ACA Real Cancillería, Reg. 2.244, fols. 38v-39r.)
Guillem Ponç (Guillermus Poncii). Secretario del Rey (Secretarii Domini Regis) 1397-1400/1402…
Prima dies messis Julii arno a nativitate Domini M CCCC primo.
Divendres primer dia del mes de Juliol lo senyor Rey en Burgissot.
Dissapte a .II. dies del mes lo senyor Rey en Burgissot.
(ACA Reg. 3674 num. prov., fol. 30. M. R.)
Burjassot 2 de julio de 1401
El rey Martín I de Aragón agradece personalmente a Guillem Ramón de Montcada Luna, Señor de Aitona, camarlengo, coopero y consejero de Martín el Joven, su diligencia en retirar los objetos personales y enseres de su tío el Cardenal y Obispo de Tortosa, Otho de Montecatheno, recientemente fallecido.
Lo Rey.
Mossen N Ot. Entes havem que vos havets les andes ab tot lo arneament qui eren del cardenal; on com nos les haiam necessari, pregant vos affectuosament les nos trametats decontinent fornides de tot ço qui es necessari. car plaer nos en farets que molt vos grahirem . Dada en Burgeçot sots nostre segell secret a II dies de Juliol del any M .CCCC.I.
Rex Martinus. — Dirigitur nobili Otho de Montecatheno. — Dominus Rex misit signatam.
(ACA Reg. 2244, fol. 37)
Diumenge a .III. dies del mes lo senyor Rey en Burgissot.
Dilluns a .IIII. dies del dit mes lo senyor Rey en Burgissot.
Dimarçs a .V. dies del dit mes lo senyor Rey en Burgissot.
Aquest dia mana lo dit senyor an Jacme Dezcoll que en cas que Na Isolda lavanera de casa sua moris o ranoncias al dit offici per qualsevoll condicio o manera, que Na Sancha muller d En Domingo Jacme, sots raboster del dit senyor, sia lavanera de casa sua en loch de la dita Isolda.
Dimecres a VI dies del mes de Juliol lo senyor Rey en Burgissot.
Aquest dia vench per servir la cort En Francesch Palagri e comença de menjar en palau.
Dijous a VII dies del mes de Juliol lo senyor en Burgissot.
Divendres a VIII dies del dit mes lo dit senyor en Burgissot.
Dissapte a .IX dies del dit mes lo dit senyor parti del loch de Burgissot anas dinar a Masamagrel sopar e jaure a Morvedra.
(ACA Reg. 3674 num. prov., fol. 30. M. R.)
Burjassot 2 de septiembre de 1402
El 2 de septiembre de 1402 se le paga al señor de Burjassot, Micer Domingo Mascó, nombrado Vicecanciller por Valencia y consejero del rey Martín (había sido ya vicecanciller con Juan I) mediante una ápoca (carta de pago), los gastos ocasionados de la estancia del rey en Burjassot, por un total de 150 florines de oro.
Item done a Micer Domingo Masco conseller del senyar Rey en paga prorata d aquells CCC florins d or d Arago los quals lo senyor rey li mana donar ab letra sua dada en lo loch d Altura a XXIIII. dies Juliol del any M.CCCC.I. en esmena e satisfaccio del temps que l dit senyor havia stat en lo loch de Burjaçot qui es del dit Micer Domingo per lits de paraments que li havia prestats e altres coses per servey del dit senyor. segons qu en la dita letra se conte, el dors de la qual foren scrits per abatuts per ma del notari qui l apoca feu que cobre, closa per En Barthorneu Gras notari, a II dies de Setembre del any M.CCCC .II……..CL florins d or.
(ACA Reg. 1524, fol. 76. M. R.)
Antes de entrar en las estancias del rey Martín I de Aragón en Burjassot durante los años 1403 y 1404, vamos a referirnos a los distintos topónimos utilizados para mencionar el Lugar de Burjassot por los escribanos reales: Burjaçot, Burgeçot, Burgissot, Buriaçot y Buryaçot.
Las dos primeras, Burjaçot y Burgeçot son muy comunes a lo largo del siglo XIV y XV. Las tres últimas merecen una mención especial.
Buryaçot
La primera referencia a este nombre para denominar el Lugar de Burjassot aparece en un documento fechado el 17 de julio de 1258 en Barcelona: Jaime I rey de Aragón, cambia a García Pérez de Figuerola (primer señor de Burjassot) la alquería de Burjassot por propiedades en el valle de Nocito (Huesca) en el reino de Aragón.
“Per nos et nostros damus et concedimus per hereditatum propiam, francham et liberan vobis Gracie Petri de Figueroles et vestris successoribus imperpetuam in emendar alcherie de Buryaçur, quam vobis dederamus et cam a vobis recuperavimus, que est in orta Valencie, subius Paternam / Castellarium, et villam de Ose et casale de Bentuy, que sunt in Regno Aragone in valle de Nocito. XVII Kalendas julii anno domi M.CC.L.VIII”.
“Yo y nosotros damos y concedemos a él y a sus herederos, franca y libremente al señor García Pérez de Figuerola y sus sucesores a perpetuidad en compensación por la Alquería de Buryaçur, que nosotros dimos y nosotros recuperamos, que está en la huerta de Valencia bajo la jurisdicción de Paterna, Castillo y villa en Huesca y casas en Bentuy que están en el reino de Aragón en el valle de Nocito. 17 de julio de 1258”. (Huici, A. M., Miranda, A. H., Pecourt, M. D. C., Jaime, I., & d’Aragon, R. (1976). Documentos. Ed. Anubar. Vol IV. Documento 1020, 113).
Buriaçot y Burgissot
Una de las primeras referencias escritas del topónimo Buriaçot, procede del libro de Registro durante el periodo que fue Obispo de Valencia, Jaime de Aragón (1369-1396) cuya cronología data desde 1367 a diciembre de 1372, concretamente los registros referidos a las localidades o iglesias donde se contabilizaban los Beneficios aportados por dichas entidades. En el Registro de diciembre de 1372 aparecen los Beneficios recaudados en distintas poblaciones de Valencia:
“Ontinyent (f 112r), S. Anthonii (f 113r), S. Johannis Hospitalis (ff 113v, 155r), Beniganim (f 140v), Jativa (ff 141v, 150r, 162r), Cocentanya (142v), Pego (f 142r), S. Vicencii (f 145r), Chiva (f 148r), Buriaçot (f 155v)…”. (Ortí, M. M. C. (2011). Un formulari i un registre del bisbe de València Jaume d’Aragó (segle XIV). Universitat de València. 54).
La segunda se la debemos a Ferrer Sayol (Saiol), «escrivá de ració», en 1356 protonotario de la reina Leonor de Sicilia tercera esposa de Pedro IV de Aragón, que tradujo al español y catalán la obra “De re rustica” de Rutilo Tauro Emiliano Paladio, titulada “Opus agriculturae”, redactada alrededor de 1385. La versión española se conserva en la Biblioteca Nacional de España, (Mss/10211. BNE, Madrid) y la catalana es una copia realizada en 1485 (Libre o regla o ensanyament de plantar o senbrar vinyes e arbres e ampeltar aquells e de sembrar camps e de fer ortaliça e conseruar vi e moltes altres coses) perteneciente al Fondo Serrano Morales del Ayuntamiento de Valencia, (Ms/6437. BMSM, Valencia).
Rúbriques de totes les VI parts de aquest tractat que és en VI libres, et primo del primer libre.
Libre terç
De ampaltar figueres de Burgissot primarenques o derrerenques en cartes CXII (f 105v). (Tractat d’agricultura del s. XV. 24)
Libre. terç. o tercera. part. lo qual. tracta. dels. arbres. uinyes. e parres. e ortalices. a empaltar.
3.4 De empaltar figuera de burjaçot que sia primarenqua/ o tardana. (Tractat d’agricultura del s. XV. 43)
Si vols empeltar Figuera de buriaçot que sia primarenqua empelta la en la Figuera albocor loral/ o cocorella blanqua e hauras figues primarenques de buriaçot. E si vols que sia tardana en figuera borda. (f 112r). (Capuano, T. M. (2009). Early Catalan Agricultural Writing and the Libre o regla o ensanyament de plantar o senbrar vinyes e arbres… Sciencia. Cat. 27)
4.10.27 Figueres tardanes, aixi com són les de burjaçot, verniçenques de Saragoça, martinenques y de semblants que vénen en autumpte. (Sebastian Torres, R. (2014). Ferrer Saiol, traductor de Pal•ladi. 194)
Valencia, Biblioteca Municipal Serrano Morales, 6437, (ff 1r, 3r y 3v)
Any 1403
El rey Martín I de Aragón regresa a Burjassot entre abril y mayo de 1403 en un intento de pactar definitivamente los nuevos Fueros del reino de Valencia que delimiten claramente las responsabilidades y competencias de cada administración y la financiación aportada por el reino de Valencia a las arcas reales.
Girona Llagostera, D. (1913). Itinerari del Rey en Martí (1403-1410). Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 5, 516 y 519.
Burjassot 30 de Abril de 1403
El rey Martín I de Aragón encarga a Mosén Gil Ruiz de Liori, camarlengo del rey de Sicilia Martín el joven, productos de charcutería y quesos elaborados en el reino de Mallorca (queso), Nápoles (sobrasada) y en el resto de territorios de la Corona de Aragón, entre ellos un tipo de queso llamado “quasi cavalls” caccicavallo o cascavall (Mallorca); “sobressaoes” sobrasada (Mallorca y Nápoles); “salsici” salchichón; “andol” embutido hecho con trozos de grasa y magro de cerdo; “andosa” embutido muy sazonado y de sabor muy fuerte.
Lo Rey
Mossen Gil. Entes havem que vos servits de maoirdom al rey de Sicila promogenit nostre molt car. Per que us pregam que ns trametats d aqueste viandes qui aquí se apperellen, es a saber: ventos de socera, sobressaoes, verines, salsici, callo, andoles, quasi cavalls e andoses, e fets per manera que les dites viandes haiam d aquí per tot lo mes d Octubre prop vinent; certificans vos que ns en faret servey. Dada en Burjaçot sots nostre segell secret a XXX dies d Abril del any de la nativitat de nostre Senyor M.CCCC.III.
Dirigitur Egidio de Poyo militi consiliario et maiordomo domini regis.- Dominus Rex mandavit mihi Berengario Sar
(ACA Reg. 2246, fol 17v.)
La carta fue enviada a Egidio Nicholás de Puyo, notario, “fideiussor” (garante), y escribano real [De Scribania (Dicti) Domini Regis/De Scribania Regia/Scriptores Scribanie] desde el 3 de febrero 1403.
Burjassot 1 de Mayo de 1403
El rey Martín I de Aragón ordena el pago de las carretas utilizadas para el transporte de los cadáveres de judíos a su cementerio (fossar dels jueus) por causa de la peste. Los judíos de la Corona de Aragón estaban sujetos bajo la jurisdicción real.
Lo Rey
Trameten vos. XX. fusts, ço es, IX. Dobleres. IX carretades de dos tirants per En Bernat Bordich patro de barcha, e dins breus dies, vos ne trameterem altra barcada. Peque us manam que paguest lo nolit, ço es, XXX. Sous per tirant, XV sous per carretada, e XI. sous per doblera. Mes avant vos trametem les provisions del fossar dels jueus, manants a vos que en tot donets bon recapte. Dada en loch de Burjaçot primer dia de Mag del any de la nativitat de nostre Senyor M. CCCC. III.
Rex Martinus – Dirigutur Jacobo Sala – Dominus Rex mandavit mihi Berengario Sarta
(ACA Reg. 2246, fol 17v.)
Burjassot 2 de Mayo de 1403
El rey Martín I de Aragón informa a los Jurados y Prohombres del reino de Valencia que participan en las últimas deliberaciones para acordar los Fueros de dicho reino, que ha establecido su residencia en Burjassot por estar libre de la peste y espera a la mayor brevedad posible finiquitar los acuerdos ecónomicos con el reino de Valencia y, al mismo tiempo reclama la parte real que corresponde al impuesto de los derechos de pariaje (impuesto que grababa las mercaderías que entraban y salían por mar) para financiar las campañas en Cerdenya y otros territorios ultramarinos de la Corona de Aragón.
Lo Rey
Governador e Prohomes. Per tal en la ciutat de Valencia per juhi divinal concorren alscunes epidemies nos em son venguts al loch de Burjaçot hon continúen les Corts qui s celebren en lo regne de Valencia, e aquelles entenem dins breus dies finar, Deus volent, com sien en bon spaxament, les quals finades entenem iverçosament espatxar la execucio faedora sobre les drets dels pariajte, en tal manera que prestament nos pugam trametre ço qui es degut al soteniment de Sardenya et cetera. Dada en lo loch de Burjaçot a. II dies de Maig l any de la nativitat de nostre Senyor. M. CCCC. III. sots nostre segell secret.
Rex Martinus.- Digitur gobernatori et probis hominibus castro Caleri.- Dominus Rex misit signatam.
(ACA Reg. 2245, f 130)
Burjassot 5 de Mayo de 1403
El rey Martín I de Aragón insta a su médico Pedro de Miguel que informe a las autoridades de Valencia de la salubridad de Burjassot y al mismo tiempo le ordena recabar información sobre el estado de las villas de Alzira, l´Alcudia, Alberic y del Alamino (barrio, pedanía) de los moriscos de Alberic, respecto a la salubridad de dichas villas debido a la epidemia de peste extendida por todo el reino de Valencia.
Lo Rey
Prohems. Nos trametem açi lo feel metge de casa nostra maestre Pere Miquell per haver informacio ab vosatros ensemps de la sanitat d aquexa vila. Per que ns manam que encontinent ab lo dit maestre Pere reebats la dita informacio diligentment e trametets la ns per ell. Dada en lo loch de Burjaçot sots nostre segell secret a V dies de Maig del any M. CCCC. III.
Rex Martinus.- Dirigitur juratis ville de Algezira.- Similis littera fuit misa juratis loci a l Alacudia.- Item Alamino et veteribus loci d Albarich.- Dominus Rex mandavit mihi Berengario Sarta
(ACA Reg. 2246, fol 18)
Burjassot 8 de Mayo 1403
El rey Martín I de Aragón remite una carta a su hermana Yolanda de Aragón también conocida como Violante de Aragón y Bar, informándole del restablecimiento de su salud después de una recaída provocada por la malaria que padece.
Senyora e molt car sor. Vostra letra havem reebuda per la qual havem entes que vos han dit que nos no erem en bona disposicio de sanitat de nostra persona. Perque senyora vos responem que es veritat que som estats queucom distresiats, pero al present estam be e en bona disposicio gracies a nostre Senyor. Si res vol plau senyora, scrivits nos en ab bona confiança. Dada en Burjaçot sots nostre segell secret a VIII dies de Mag de l any M. CCCC. tres.
Rex Martinus.- Dirigitur a nostra molt cara sor la senyora reyna dona Yolant.- Dominus Rex mandavit mihi Berengario Sarta.
(ACA. Reg. 2246. fol 19)
Burjasot 8 de mayo de 1403
El rey Martín de Aragón a Mateu de Losos, procurador real de Mallorca, diciéndole que ha recibido las 300 piezas de queso de Mallorca i las alfombras que le ha enviado.
Lo Rey
Ab tenor de la present atorgam haver reebudes de vós, feel nostre en Matheu de Lóseos procurador reyal de Mallorques, trecentes peces de formatges redons de Mallorques en tres cosses de palma, cascuna ab un senyal reyal; e tres estores peloses morisques en un baló, ligades ab corda de spart cubertes ab serpellera de cànams ab un senyal reyal en cascun cap del dit baló. Los quals formatges e estores nos són stades liurades per lo feel nostre en Johan de Olesa, notari e scrivà del dit vostre offiel, en lo mes de maig present. Manants per aquesta matexa al mestre racional de la nostra cort o a son lochtinent o altre qualsevol de vos compte oydor, que tot çó e q.uant vos han costat les dites coses, e les messions que fets havets per trametre a nós aquelles, vos prena en compte, dupte e impugnació alcuna sobre açò no fehent. En testimoni de la qual cosa. la present manam ésser feta ab nostra segell secret segellada. Dada en lo loch de Burgeçot de la orta de València a VIII dies de maig de l any de la nativitat de Nostre Senyor M CCCCIII.
Rex Martinus.- Dominus Rex mandavlt mihi Gulllelmo Poncii.
(ACA Reg. 2245, fol. 197 r.)
Any 1404
Acuerdo definitivo entre el reino de Valencia y la Corona de Aragón.
Girona Llagostera, D. (1913). Itinerari del Rey en Martí (1403-1410). Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 5. 541 y 543
Burjassot 10 de Marzo de 1404
El rey Martín I de Aragón responde a una carta de las autoridades valencianas que hace referencia a los grandes disturbios provocados por la guerra de los bandos o “bandositats” entre familias nobles valencianas (Vilaragut y Centelles), corroborando las detenciones practicadas y emplazando a los responsables del orden público a una reunión a celebrar en Burjassot al día siguiente, 11 de marzo 1403.
Lo Rey
Governador. Vostra letra havem reebuda a la qual vos responem que volem e ns manam que los que havets preses, retingats preses entro que haiats parlat ab nos; e exits nos a carrera dema com passarem açi. E aximatex vos manam que si atres ne porets haver, los prengats e ls retingats per la dita manera. Dada en lo loch de Burjaçot sots nostre segell secret a X. dies de Març del any M. CCCC. IIII.
Rex Martinus.- Dirigitur governatori regni Valencie.- Dominus Rex mandavit mihi Berengario Sarta.
(ACA Reg. 2246, fol 78v.)
Burjassot 10 de Marzo de 1404
El rey Martín I de Aragón necesita una litera para reanudar su camino. Martín I era de complexión gruesa, siempre viajaba en litera, cuando podía lo hacia en embarcación por mar o en barca fluvial si era posible; raramente cabalgaba.
Lo Rey
Mossen Pere. Sapiats que nos havem necesari una cotera de cami e sabem que vos ne havets. Perque us pregam affectuosament que ns es façat a parlar d una segons dira de nostra part mossen Guillem Martorell lo qual n es per nos informat e farets nos en servey lo qual molt vos grahirem. Dada en lo Loch de Buriaçot sots nostre segell secret a X. dies de Març del any M. CCCC. IIII.
Rex Martinus.- Dirigitur Petro d Orriols archidiacono maiori sedis Valencie.- Dominus Rex mandavit mihi Berengario Sarta.
(ACA Reg. 2246, fol, 79)
Nota: Cotera es un término medieval utilizado en el mundo de la marinería cuyo significado es tridente. El rey Martín I de Aragón, apasionado del mar, lo utiliza a modo de simil. Litera tirada por dos mulas, una delante, litera y otra detrás.
![martin 10](https://templersdeburjassot.wordpress.com/wp-content/uploads/2019/02/martin-10.jpg?w=300&h=241)
Arqueta Martin I de Aragón. (Fuente)
Arqueta de viaje del rey Martín I de Aragón de estilo nazarí elaborada con placas de marfil y donada por Martín I al monasterio de Valldecrist o Cartuja de Valldecristo (Segorbe-Castellón) a principios del siglo XV del cual fue fundador. La arqueta tiene una manufactura singular porque siendo un encargo de un rey cristiano contiene cuatro inscripciones en árabe, concretamente cuatro aleyas del Corán, pertenecientes a tres suras distintas, distribuyéndose una por cada frente:
“La protección de Alá y una victoria próxima y completa para los creyentes” (Sura LXI, aleya 13). “Lo que prodiguéis en limosnas os será devuelto, porque Él (Alá) es el mejor de los dispensadores” (Sura XXXIV, aleya 39) “Alá es el mejor custodio y el más misericordioso entre los misericordiosos” (Sura XII, aleya 64). “No reprochará a vosotros en el día del Juicio; perdonará Alá vuestras faltas, porque es el más misericordioso de los misericordiosos” (Sura XII, aleya 92)
El rey Martín I de Aragón agradece la carta recibida de su mujer, reina María de Luna y recomienda que se aloje en el lugar de Burjaçot o similares por su salubridad y nula incidencia de la epidemia de peste extendida por todo el reino, también le comunica la finalización de las cortes de Aragón, la reducción de los estamentos representados en las cortes aragonesas y su traslado de la villa de Maella (Zaragoza) a la villa de Caspe (Zaragoza).
En la segunda carta fechada el 4 de agosto de 1404 en Caspe recomienda a su mujer, reina de Aragón que mantenga su residencia en Burjaçot y agradece a Domingo Sancho, tesorero de la reina, la recepción de la carta.
Maella 2 de Agosto de 1404
Lo Rey
Reyna molt cara muller. Vostra letra havem reebuda de la qual havem haut gran plaer e consolacio, com per aquella havem sabuda la bona sanitat de vostra persona, pregants vos affectuosament que continuament nos es certifiquets. E per tal que som certs que haurem plaer e consolacio, vos certifiquem per la gracia de Deus som sans e en bona disposocio de nostra persona. Ffets nos saber en la dita vostra letra com aquí en la ciutat i comencen morir, de la qual cosa havem, sabs Deus, fort gran desplaer; car no volriem per res que fosseu en loch que vostra persona pogues encorrer algún perill. Per que volem e us pregam, reyna molt cara muller, que si aquí s i moren, segons dehits, vos en llunyets anant vos a Burjaçot o en altre lloc hon hage sanitat, aixi com a vos será ben vist. Quant es al fet de don Fferran Lopez de Luna, nos hi havem probehit segons nos havets fer saber; e de fet, dema s en partex l escuder qui y era vengut ab tot compliment de les provisions. E per tal que n haurets plaer, vos certificam que huy data de la present, per la gracia de Deu, havem finades e licenciades les Corts que havem celebrades als aragonessos, les quals començam huy a. VIII jorns, e en aquelles havem fetes tals provisions per les quals aquest regne d Arago será reduyt en estament de pau e será salut e repos de la cosa publica de aquell. Nos primer dilluns vinent, Deus volent, partirem d aci e irem donar e jaure a la vila de Casp, e apres allí nos recullirem en lo riu en una barqua e irem a Mora, e d allí irem al monastir de Scala Deu o aterarem II. o III jorns, e apres farem la via de Tarragona on tindrem la festa de nostra dona d Agost, e d allí, en fora continuarem nostre cami per terra de Barchinona. E de nostra sanitat e de totes les coses que farem en aquest entredall de temps, ne serets continuament per nostres letres certificada. E l endemig e per tot temps, tingue vs en sa curosa guarda, reyna molt cara muller, l Espirit Sant. Dada en Maella sots nostre segell secret a II dies d Agost del any M. CCCC. IIII.
Rex Martinus.- Dominus Rex mandavit mihi Johanni de Tudela.
(ACA Reg. 2248, fol 1)
Juan de Tudela, escribano y secretario real de 1397 a 1410, testigo y fideiussor.
Caspe 4 de Agosto de 1404
Lo Rey
Reyna molt cara muller. Vostra letra havem reebuda per En Domingo Sancho de la vostra tresoreria e aquella entesa responem que ja abans que reebessem la dita letra haviem spatxat l escuder que ns haviets trames per lo fet del visrey ab totes aquelles provision que hi erem necesaries. Al fet de la vostra partença d aquí per raho de les morts qui s ic meten, ja us havem respost com ne havem fort gran desplaer per sguard de la vostra persona la qual no volriem que estigues en perill semblant a que ns plahia que us ne anessets a Burjaçot on lla on a vos vingues en plaer. Trametem vos per lo dit Domingo les ordinacions que havem fetes en les corts, les quals com les haurets viste remetets a nostre vicecanceller e tresorer. E tingue vs en sa curosa guarda, reyna molt cara muller, l Esperit Sant. Dada a la vila de Casp sots nostre segell secret a IIII. dies d Agost del any M. CCCC. IIII.
Rex Martinus.- Dominus Rex mandavit mihi Johanni de Tudela
(ACA Reg. 2248, fol 6)
Javier Martínez Santamaría
Associació Cultural Templers de Burjassot©®
templersdeburjassot@gmail.com
Descarga: https://drive.google.com/drive/my-drive
Abreviaturas:
ACA: Archivo de la Corona de Aragón
f: Folio
ff: Folios
fol: Folio
M.R.: Maestro Racional
num prov: Número provisional de Registro
r: Recto
Reg: Registro
v: Verso
Bibliografía:
-Canyameres, F. (1983). Diccionari de marina (Vol. 1). Ferran Canyameres i Casamada. 187.
-Capuano, T. M. (2009). Early Catalan Agricultural Writing and the Libre o regla o ensanyament de plantar o senbrar vinyes e arbres.. Sciencia. cat.
-Cartagena, N. (2009). La contribución de España a la teoría de la traducción: introducción al estudio y antología de textos de los siglos XIV y XV (Vol. 13). Iberoamericana Editorial, 19.
-Coll, M. S. (2006). Iconografía de género: los sellos de las reinas de Aragón en la Edad Media (siglos XII-XVI). Emblemata, 12, 15-52.
-Contreras Mas, A. (1992). La formación profesional de los cirujanos y barberos en Mallorca durante los siglos XIV-XV. Medicina e Historia, (43), I-XVI.
-Escrig, J. (1887). Diccionario valenciano-castellano de D. José Escrig y Martínez. P. Aguilar.
-Gimeno, F. M., Gozalbo, D., & Trenchs, J. (2009). Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. Valencia, Universitat de València-Acadèmia Valenciana de la Llengua.
-Huici, A. M., Miranda, A. H., Pecourt, M. D. C., Jaime, I., & d’Aragon, R. (1976). Documentos. Ed. Anubar. Vol IV.
-Ibars, J. M., & Ibars, M. D. M. (1991). Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Texto y transcripciones (Vol. 1). Edicions Universitat Barcelona.
-i Comamala, L. C. (2006). La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement (Vol. 3). Edicions Universitat Barcelona.
-i Vidal, T. M. V. (1991). Notes sobre el formatge de Mallorca. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul· liana: Revista d’estudis històrics, (47), 85.
-La muerte en la Casa Real de Aragón: cartas de condolencias y anunciadoras de fallecimientos (siglos XIII al XVI) (2018) Archivo de la Corona de Aragón. Fuentes Históricas Aragonesas 82. Institución Fernando el Católico. Excma. Diputación de Zaragoza, 187-195.
-Llagostera, D. G. (1913). Itinerari Del Rey En Martí (1396-1402).
-Girona Llagostera, D. (1913). Itinerari del Rey en Martí (1403-1410). Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 5, 515-654.
-Llavata, M. L. M. (2017). Al servicio del rey. Sobre la carta real diplomática de la Corona de Aragón (1336-1458). Anuario de Estudios Medievales, 47(2), 647-677.
-Los Cinco libros postreros de la Primera Parte de los Anales de la Corona de Aragón, compuestos por Jerónimo Zurita, Cronista de dicho reino. Tomo II (1668). Tablas, libro VI. 437.
-Luna-Batlle, X. (2011). Libre de plantar vinyes e arbres…(Tractat d’agricultura del s. XV).
-Marín, M. J., & Bonilla, D. N. (1999). La librería del rey Martín I El Humano: aproximación metodológica para su estudio. Aragón en la Edad Media, (14), 1369-1382.
-Moll, F. D. B. (1980). Diccionari català-valencià-balear: inventari lexical y etimològich de la llengua que parlen Catalunya Espanyola y Catalunya Francesa, el regne de València, les illes Balears y la ciutat d’Alguer de Sardenya, en totes ses formes literàries y dialectals, antigues y modernes. Alcover.
-Nebot Fortea, Jorge (2018) Diplomatario Arenós. Textos de Pergaminos Originales en latín de la familia Arenós. Academia edu. 55
-Ortí, M. M. C. (2011). Un formulari i un registre del bisbe de València Jaume d’Aragó (segle XIV). Universitat de València. 54.
-Ortí, M. M. C., & Alós, V. P. (2015). La Cancillería de Martín el Humano a través de los Registros Notariorum (1396-1410). SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 6(6), 1-23.
-Santa-Cruz, N. S. (2010, January). Un ejemplo excepcional de marfil pintado nazarí: la arqueta del rey de Aragón Don Martín el Humano1/An outstanding example of Nasrid painted ivory: the casket of Martin the Humane, King of Aragon. In Anales de historia del arte (Vol. 20, pp. 29-49). Universidad Complutense de Madrid.
-Sebastian Torres, R. (2014). Ferrer Saiol, traductor de Pal•ladi.
-Tramoyeres, L. (1911). El Tratado de agricultura de Paladio: una traducción catalana del siglo XIV. Imp. Rev. de Archivos y Btcas..
– http://carmenchorda.blogspot.com/2017_06_16_archive.html Consultado 26 de enero 2019.