Etiquetas

, , , , , , , , , ,

   Els araps d’Alacant havien decidit sublevar-se contra els cristians, per a desfer-se del jou de Castella. Era llavors alcalde d’Oriola el moro Benzaddón, qui havia tingut, en temps, de nodriça dels seus dos fills, a una cristiana, a la que li professava molt d’estima. Esta bona dona, coneguda per Armengola, per ser la dona de Pere Armengol, vivia en l’arraval mossarap de Roche ( el Roig ), conegut hui per Rabaloche.MurallaEsquema

  La conjuracio estava preparada per al dia 16 de juliol d’un any que no se sap i uns dies ans Benzaddón manà a la Armengola un emissari secret anunciant-li el proyecte i prevenint-la per a que ixquera de l’alcassaba i s’acovilara en la seua familia en l’interior del seu castell. A l’enterar-se l ‘antiga nodriça de la terrible conjuracio i del fi que se preparava per als cristians, no se va acontentar-se en salvar la seua vida, sino que idea la manera de lliurar a tots els cristians de la terrible matança. Per tant, previngue en el major secret i organisà habilment una estrategica maniobra per alvançar-se als moros.
La vespra de la conjuracio, quan encara era de nit tancada, elegi a dos jovens cristians dels mes valents. Ruidoms i Juan de Arún i els vesti en robes de les seues filles, dins d’elles amagaren totes les armes possibles i , en companyia de Pere Armengol, s’encaminaren els
quatre al castell de l’alcait moro, a on els guardians estaven avisats que devien deixar-los pas franc. Nomes entrar en ell, Ruidoms i Juan de Arún se dirigiren en els seus disfrassos femenins cap als guardians i, sense donar-los temps de chillar, els donaren mort en un instant. Immediatament, atroncaren les portes de l’entrada, per a que ningu pugera eixir a donar la veu d’alarma. No Obstant, els guardies que venien a reemplaçar als assessinats, al vore l’ocorregut, donaren l’avis i en pocs minuts tots els moros de l’interior del castell, manat per el mateix alcait, se prepararen per a la defensa. Pere Armengol, la seua dona i els dos jovens cristians, lluitaren heroica i animadament, feren d’aquell, combat, desigual en numero, una batalla encarniçà, en la que l’habilitat tingue mes valor que les mateixes armes. tal va ser el panic que invadi als habitants de aquell recint, que la dona de Benzaddón, creguen-se perduda, se tira per una finestra en una de les seues filles.
L’alcait, enfadat per la traïcio de l’Armengola, lluita en un valor inaudit i feri mortalment a Juan de Arún, que quedà ensanguinat en terra. L’Armengola, llavors, correge a una de les eixides i avisa a tots els cristians, que esperaven una senyal, amparats en la foscor de la nit. A les ordens de la valenta dona, irromperen en el castell i ocuparen les torres, arborant la creu en l’almena mes alta. La lluita se declara llavors per els cristians, que superiors en numero, donaren mort a l’alcait i a tots els habitants del recint. Acabada la batalla, els cristians baixaren a les llobregues masmorres del castell i lliuraren a varis centenars de presoners que havien patit calabos durant molts anys i estaven extenuats per la fam.
Quan aplega la matinada i l’eixèrcit moro es dirigi, ignorant de tot l’ocorregut, cap a l’arraval Roche a fer la matança que lins havien ordenat, se varen vore sorpresos per la gesta de l’Armengola. Ya se disponien a presentar batalla contra ells, com a venjança, quan reveren la noticia de que don Jaume el Conquistador alvançava cap a Oriola. Els moros, vent-se perduts, mamprengueren la fugida, en anim de salvar la vida.

800px-Estandarte_del_Oriol_(Haz_o_enverso)

Gloriosa enseña del Oriol (haz o enverso), bandera de Orihuela.

Al dia següent, tots els cristians d’Oriola, reveren entre clams a don Jaume I celebraren jubilosos la seua lliberacio. Encara hui se conta en Alacant est heroic succes, i n’hi ha qui diu que la victoria que obtingueren els cristians en el castell fon deguda, en gran part, a
l’intervencio de les santes Justa i Rufina, que se transformaren en estels, ficant-se una en la torre de l’homenage i l’atra sobre els torrellons de l’arraval.
Des de llavors, tots els anys, el 17 de Juliol, celebra Oriola, en esteles que s’encenen damunt de les ruïnes del famos castell, el feliç acontenyiment de la seua lliberacio.

Traducció: En Fco Javier Mir López.

García de Diego, Vicente (1999) Leyendas de España. Editorial Unipersonal S.A, pp 645-646.

Orihuela (Origüelica del Señor; Tierra noble de la Armengola) celebra “El Día del Pájaro” el 17 de julio, fecha en que el Infante don Alfonso (luego Alfonso X “El sabio”), hijo de Fernando III, “toma” Orihuela a los musulmanes. Datado en 1243 y aún hoy es fiesta en Orihuela.

Desde el Tratado de Cazorla (1179) Aragón y Castilla acordaron el reparto de los territorios del antiguo reino de Tudmir. La presión militar de la Orden de Santiago sobre las tierras del viejo Reino de Tudmir (el visigodo Teodomiro) tuvieron como consecuencia el Tratado de Alcaraz (1243) por el que Ibn Huad al-Dawla (rey de Murcia) permitió a Fernando III “El Santo” entrar en todos los castillos de su territorio para mantener el orden en las ciudades, a cambio de una buena parte de las rentas (parias). De facto, se constituyó en un reino tutelado donde los musulmanes conservaban sus propiedades y sistema social, así como su religión. Fernando envió a su hijo Alfonso a hacer cumplir el Tratado.

Al principio la entrada de castellanos fue admitida, pero bien pronto algunos territorios se rebelaron. La sublevación mudéjar (1264-65) fue la más importante e hizo que castellanos y aragoneses se emplearan militarmente a fondo. De hecho Jaime I entra en Orihuela en la navidad de 1264 para mantener la estabilidad de la zona, perteneciente a Castilla. Olvidado el Tratado de Alcaraz es un rey cristiano quien ayuda a otro y además es su yerno, a pacificar el territorio. Pero las sublevaciones se suceden y no será hasta 1296 cuando Jaume II conquista la ciudad definitivamente y con la Sentencia Arbitral de Torrellas (1304) Orihuela es el límite sur de la frontera del Reino de Aragón.

Oriol

El Oriol, símbolo de Orihuela, sobre el estandarde de la ciudad de Orihuela.

 

 

 

Orihuela celebra su reconquista el 17 de julio, conmemorando la entrada de tropas castellanas en 1243. Hay constancia documental que desde el año 1400 se celebran dichas fiestas, y desde 1609 está documentado que el Estandarte de Orihuela (como la Senyera Valenciana) no se inclina más que ante el Altísimo, se traslada siempre ergida. La bandera, pendón o estandarte linguado, lleva las Armas del Reino de Aragón, junto a las santas Justa y Rufina (sevillanas ellas) y al “pájaro Oriol“, la oropéndola (Oriolus oriolus; “plumas de oro”), que remata el mástil de la bandera, al menos desde 1602.

Associació Cultural Templers de Burjassot©®

 

 

Anuncios