Etiquetas

, , , , , , , , , , , ,

Nostre chicotet homenage a la nostra volguda “Geperudeta”

11150959_679936632128154_7013304237132101787_n

Image: Verge dels Desamparats, presentalla 1890, Valéncia Blanco y Negro.

 

Breu historia de la devoció a la Verge dels Desamparats 

Ampar es un nom que procedix d’un succes concret i una devoció general. Està lligat a l’història de Valéncia des de fa més de 600 anys, el seu orige es realment Maria dels Desamparats.

L’història de la Verge comença ab la de Fra Joan Gilabert Jofré, (1350-1417) de l’Orde mercedaria (coetaneu i amic de sant Vicent Ferrer).  a la catedral per a pronunciar un sermó, va vore com uns jovens se divertien fent-li changla a un foll. En aixó decidí fundar un hospici per a malalts mentals, la germanor se construí baix l’advocament de “Nostra Senyora dels Inocents”. El seu objectiu no era soles atendre als folls i als chiquets, sino a tots els desamparats.

L’any 1414 aplegaren tres jovens, vestits de pelegrins, a la confraria. El germà confrare que vivia en la casa, tenia en ella a la seua dòna baldada i cega. Al rebre’ls li digueren que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i dinar. Els colocaren en el lloc conegut com l’Ermita.cPassats quatre dies i no sentint-se ningun soroll, forçaren la porta i trobaren l’image de la Verge Maria. Els pelegrins no estaven per ninguna part, aixina que pensaren que devien ser àngels, ademés la dòna del confrare recuperà la vista.

L’historiador Escolano li cridà “Devotíssima image de la Verge, de quina pelegrina fermosura i extraordinaris fets porten aficionadíssims a tots”, ja mai pogueren copiar-la en perfecció els Ribalta, Orrente, Zariñena i Espinosa, quins reconeixqueren en Ella “alguna cosa sobrenatural”

 

La coronació de la Verge dels Desamparats

El 21 d’abril de 1885, el papa Lleò XIII concedí una bula pontificia per la que nomenava patrona de Valéncia a la Verge dels Desamparats. A pesar de ser la patrona de la ciutat, la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L’arquebisbe de Valéncia, el cardenal Enrique Reig Casanova, fon l’impulsor de l’idea de la coronació de la Verge.

El 15 d’octubre de 1921, el papa Benet XV concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.

El dissabte dia 12 de maig de 1923 tingué lloc la solemne coronació de la Verge dels Desamparats en el pla de la pujada al pont del Real , en presència dels Reis d’Espanya, En Alfons XIII i Na Victoria Eugenia, del Nunci del Papa Pio XI, Federico Tedeschini, i del Cardenal valencià Benlloch, arquebisbe de Burgos.

L’alcalde Joan Artal entregà la corona realisada pel joyer Josep Sugrañes al Cardenal Reig i Casanova, qui beneí als assistents a l’acte abans de posà la corona sobre el cap de la sagrada image de la Verge dels Desamparats, mentres els Reis se postraven de genolls i les tropes presentaven armes, els canons del Regiment d’Artilleria atronava els aires disparant les 21 salves d’honor i les bandes militars interpretaven l’Himne Nacional espanyol.

Compost per Romeu, organiste de la Catedral de Vich ab lletra en llengua valenciana escrita pel retor valencià Josep Maria Juan Garcia que diu aixina:

La patria valenciana s’ampara baix ton mant. ¡Oh, Verge Sobirana de terres de Llevant!

La terra llevantina reviu en ta Capella al fer-vos homenaje de pur y ver amor. Puix sou la nostra Reina y vostra image bella pareix qu’està voltada de màgic resplandor.

La rosa perfumada, la mística assussena, lo seu verger formaren als peus de ton altar. I fervorós en elles lo valenciá  t’ofrena la devoció més santa que’s puga professar.

En terres valencianes la fe per Vos no mor i vostra image santa portem sempre en lo cor.

Salve, Reina del cel i la terra;

Salve, Verge dels Desamparats;

Salve, sempre  adorada Patrona;

Salve, Mare del bons valencians

 ¿Per qué Geperudeta?. (Baltasar Bueno)

La Verge dels Desamparats se li coneix pel popular nom de “GEPERUDETA”.

Des de el punt de vista iconogràfic la talla històrica (segle XV) de la Mare de Déu dels Desamparats. Està de peu, no assentada com les imagens marianes més antigues, les romàniques. Es gòtica i porta el Chiquet Jesús en braços, que mira ad Ella dolçament i porta una creu que es l’emblema de la Confraria i el «SPITAL DELS FOLLS».

Es una talla hieràtica, construida en principi per a estar jacent sobre els ataüts dels cadàvers dels ajusticiats i d’aquells que no tenien familia que els enterraren, els quals, en la terminologia actual, cridariem cadàvers judicials. La seua posició es com les de les imagens que coneixem com la Mare de Déu d´Agost o Mare de Déu dormida, en la diferencia que la dels Desamparats no te’ls ulls tancats, sino oberts. El rostre original —no el que té ara frut de dos deficients restauracions de Ponsada i Carmelo Vicent– tenia els ulls esguellats, menuts llavis i nas allargat. Els seus monyos estan insculpits en fusta, amagats per una inapropiada peluca, aditament del segle XVII.

L’image realment  fermosa es la que està desemboirada de qualsevol afegit. Se pot apreciar l’idea en la Pelegrina, quan ix al Trasllat, que a  soles porta el mantell, sense pitral, i pot observar-se l’escultura nueta i rossejada com correspon a les talles gòtiques. La rostaria del cap, que a ulls de la gent li fa apareixer com “Geperudeta”, se deu a que fon insculpida ya en orige per a anar gitada sobre els ataüts, protectora dels sense ningu i desamparats en el seu últim transit en este món, i per a colocar-li coixí, se li donava al cap de la talla la rostaria deguda. La seua posició, com a voltes s’explica, es que la Verge té la posició del cap mirant cap a avall, mirant a la gent. No. Encara que es poetica l’interpretació, la verdadera causa se deu a la funció que tenia en orige en els soterrars.

 

Associació Cultural Templers de Burjassot©

Anuncios