Etiquetas

, , , , , , , , , , ,

Bon dia a tot lo món.

Tal dia com hui de l’any 1377, el Consell de la Ciutat, aprovà canviar en l’escut de Valéncia l’heràldica antiga pel Losange Coronat i Lo Rat Penat, afegin-li la corona a la Real Senyera.

La ciutat de Valéncia utilisá com a escut, fins al regnat de Pere III el Ceremoniós, les armes d´un escut alusiu al seu emplaçament: les muralles de la ciutat sobre la mar. Este es pot vore esculpit en la portalá gotica de la Catedral de Valéncia i en els sagells ofials de la ciutat. L´estandart del nou regne cristia sería el de les dos barres grogues sobre tres d´or, el mateix que el del Rei i el papal.

17199096_1248961798521124_1243236942_n

Pere el Ceremoniós, en reconeiximent a la llealtat de la ciutat en la guerra front a Pere el Cruel (1356-1365) va concedir les seues armes i corona junt a dos “L” que simbolisen dita doble llealtat en el dos asegs que patí Valéncia. En el segle XVI s´incorporà lo rat penat i en el XIX les dos fulles de llorer com a reconeiximent a la seua heroicitat en la defensa front als francessos en la guerra de l´independencia.

17236840_1248962105187760_688048729_oL´heràldica tal com la coneixem hui va naixer a Europa en el sigle XII. En un principi, els territoris no tenien escuts ni banderes que els distingueren dels demés, eren els reis i els grans senyors els que tenien heràldica propia i els territoris de la seua propietat assumien l´heràldica dels seus senyors.

17204422_1248962205187750_934180072_n

En la Corona d´Aragó es donava una circumstancia que en alguna ocasió va motivar confusions tant en heràldica com en vexilologia, unes vegades per ignorancia pero atres, sense dubte, per conveniencia.

Els reis de la Corona d´Aragó tenien heràldica i bandera propies, pero els estats que la formaven també tenien escuts i banderes que els diferenciaven dels demés estats de la Corona.

L´heràldica del rei era: un dragó alat sobre un escut en les barres .La bandera portava les cuatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres).

L´heràldica real la podem trovar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Aragó, pero no a cap dels atres estats de la Corona.

Tots els estats pertenyents a la Corona d´Arago tenien heràldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demés, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valéncia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell cuartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc…

L´orige de les barres es polèmic, els historiadors catalanistes, en l´obsessio per liderar la Corona d´Aragó, no han dubtat en crear llegendes o falsificar heràldiques en murals, escultures, panteons, documents, etc…

La famosa llegenda de Wifred el Pilós en els dits ensangrentat i l`escut, existent en el “Llibre dels Feyts d´Armes de Catalunya” es un cumul de desproposits: En l´época dels protagonistes no existia l´heràldica, hasta el sigle XIV les barres eren dos i no quatre, els dos protagonistes no eren coetaneus, i hi han histories semblants anteriors en diferents protagonistes en atres regions espanyoles.

L´hipòtesis més creible sobre l´orige de les barres, està en la coronació de Pere II en Roma pel papa Inocenci III, l´any 1202, nomenant-lo gonfaloner i concedint-li els colors papals.

Jaume I quan contra la voluntat dels cavallers aragonesos decidix fer de Valéncia un regne independent, li concedix institucions, lleis, peses i mides, moneda, etc, també heràldica i bandera propia, per a distinguir-lo dels demés membres de la Corona.

Jaume I, sobre l´any 1265, va donar a Valéncia la primera heràldica, pero la ciutat amurallada sobre aigua apareix documentada durant el reinat de Jaume II . En la catedral de Valéncia es conserva un pergamí de data 27 de maig de 1312 que nos diu: “La divisa antiga: en lo camp de argent una ciutat bella sobre aigua corrent.” i el cuny mostre la ciutat amurallada sobre aigua. El 10 de març de1377 el consell, a proposta de Pere el Ceremonios, aprova canviar l´heraldica antiga pel Losange Coronat i Lo rat Penat, afegint la corona a la Real Senyera i la ciutat queda com a segona ensenya. Desde sempre, les barres han estat en l´heràldica valenciana pero acompanyant als elements genuins i diferenciadors del nostre regne.

Després del incendi de 1596, en que es va cremar parcialment la Senyera de 1545, l´argenter Eloy Camanyas va fer un nou Rat Penat, reduint-li el tamany per a fer-lo més llauger. En la Senyera se va aprofitar part del teixit d´or, pero la part de la corona es va tindre que fer nova, i les certificacions per la compra de les teles es aclaridora “per sis alnes un pam y mig de tafeta de mantos “blau” pera el asta y corona de dita bandera.” (Archiu Municipal de Valencia.: Manual de Consells, any 1596 nº 123 Sig. A.).

 

Els portularis, mapes nautics existents en archius i museus de tot el món, son prova irrefutable de la antigüetat de la senyera en blau com a simbol del regne de Valéncia : Portulari de Viladestes 1413, Valseca 1439, Societat Hispanica de Nova York 1552, Joan Martinez 1592, Museu Naval de Lisboa, Vaticano, Modena, etc …

17203762_1248962295187741_1994882611_n

La Real Senyera, Senyera Valenciana o Senyera del Regne de Valencia és l’unica senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l’artícul 5º de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l’artícul 2º de la llei 8/1984 de laGeneralitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre). Quatre pals de gules (llínies roges) sobre camp d’or (fondo groc) representant la seua vinculació a l’antiga Corona d’Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) que orla una corona real.

Es culmina el màstil en un Rat Penat o vibra en les ales desplegades.

En les imagens, Primer escut de Valéncia esculpit en la catedral; escut esculpit en la Llonja de Valéncia; escut actual de la ciutat i Real Senyera del Regne de Valéncia.

 

Jesús Moya Casado

Associació Cultural Templers de Burjassot©

 

Anuncios