Etiquetas

, , , , , , , , , , , , , , ,

Bon dia a tot lo món.
Tal dia com hui de l’any 1398, passats sis anys des de l’escomençament dels treballs, conclouen les obres de les Torres dels Serrans edificades junt al Túria, en la ciutat de Valéncia.
17197703_1246727182077919_1738137860_n
Les Torres dels Serrans foren construïdes entre 1392 i 1398 per l’arquitecte Pere Balaguer per encàrrec dels Jurats de Valéncia. La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d’Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del riu Túria i eren l’entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans.
17203923_1246728028744501_568241715_n
En els seus dibuixos inicials, s’entreveïa una alçaria aproximada als 200 pams valencians, que de segur anava a impressionar a quins la contemplaren. Per a la seua construcció hagué que assolar varies cases i part de la vella muralla aràbiga que coincidia en la zona. La Junta de Murs i Valls aportà mediant carros les pedres de les pedreres propenques i pel riu aplegaren els troncs de la serrania per a les necessaries escales que anaven a possibilitar l’elevació de les pedres mediant samugues. El mestre Balaguer anava a estar ajudat per Enric Aemany i Joan Llobet, pedrapiquer i escultor respectivament, en una obra per a qual terme foren necessaris sis anys de treball, supervisats pel “sotsobrer” Bertrán Moliner que actuava en nom “dels jurats”, responsables de la seua eixecució, Despuig, Vives de Valeriola, Fluvía i Cardona. El monument, és una mostra del gòtic militar i va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional el 3 de juny de 1931. Dispon de dos torres poligonals simètriques, unides per un cos central, que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es llimità a estes tasques perque la seua presència, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en una filigrana d’estil flamíger. La part posterior presenta unes escales afegides en el sigle XIV. Les torres estan descobertes per la part posterior (gola oberta), per a que aixina, un eixèrcit assaltant no poguera utilisar-les contra la ciutat. La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com Alginet i Rocafort.
En els durs anys de la Guerra Civil española varen ser triades per la seua solidea com a depòsit dels fondos pictòrics del Museu del Prado. Han segut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus “Annales” publicats en Londres en 1585, i també pel francés Jouvín, en el seu “Voyage” de 1672. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per Napoleón en 1813, es quedà subjugat per la bellea i solidea d’esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica.
Des de l’any 1404 en el Rei Martí I l’Humà i fins a 1976, en el Rei Joan Carles I, les torres han segut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la Corona d’Aragó, rumbo a la Sèu.
En les imagens podem vore un gravat francés de la torres, dibuix a mà alçada del mestre Balaguer, pla en la distribució de les obres d’art depositades en l’interior de la torres durant la guerra civil espanyola i camió de la República Espanyola realisant la descarrega de les mencionades obres d’art procedents del Museu del Prado de Madrid.
Jesús Moya Casado
Associació Cultural Templers de Burjassot©
Anuncios