Etiquetas

, , , , , , , , , , , , ,

De totes les vies urbanes de la ciutat de Valéncia, ninguna era antany tan elegantment popular com el carrer de Saragossa.

Alli s’havien instalat els establiments comercials de més lux: els germans Janini, Goerlich, Lubat, Burriel (Don Germà), Colomina, Martí, El Buen Tono, el Bazar Giner… i prop d’este carrer, en el vei de Sant Martín, els germans Sánchez de León, don José Conejos, don Manuel Pampló, Amador, Campoy, Ros… El cogollet del comerç valencià de principis del segle XIX s’agrupava en el dos carrers i en la plaça de Santa Catalina. Molts d’estos comerciants eren grans senyors, que no soles atenien a les seues deures mercantils, sino que intervenien d’una manera molt directa en la vida ciutadana. I això que eren encara temps en que certs regusts anteriors contribuïen a que no s’hagueren fos encara les classes socials representatives del treball i de la riquea. En tots estos antecedents, no es estrany que els carrers de Saragossa i Sant Martín, esta ultima llavors un estret carrerò pel que a dures penes podia creuar el tramvia de cavalls, foren les predilectes dels passejants.

16559001_1218053488278622_1671314706_n

D’onze a una de la vesprada (llavors se menjava més enjorn) i de sis a huit de la nit, els mencionats carrers eren el passeig obligat del bell sexe. Les families que havien estat de passeig en l’Albereda, en els seus coches, era de ritual, abans de ficar-se en casa donar una “volteta” per la ciutat, la qual consistia en un chicotet rodeig per a passar pels citats carrers. I ya de nit, una filera interminable de carruages, que sumaven cents, pausadament feen el recorregut, rebent les chicones que anaven dins infinitat de capellots dels passejants, que esperaven este número a soles per la satisfacció de repartir uns quants d’aquelles salutacions. Els estudiants universitaris constituïen els nucleus més numerosos d’aquella concurrencia, en la que predominava la templada capa espanyola. Al gavan encara se li cridava “rus”. Ad este se li considerava com una peça exòtica, propia dels països del llavors imperi dels Sars.

16558692_1218054454945192_2080764007_n

El recorregut se fea molts dies dificil, perque era freqüent que en les vores se formasen grups que charraven alli, com si estigueren en lloc tancat. El complit fi vibrava encara en aquelles costums. Nostres dones sabien que una volta pels carrers de Saragossa i Sant Martín equivalia a portar-se a casa un delectable ramellet de complits… i no digam si en dia plujos la que més i la que menys, se tenia que arreplegar les seues llargues faldes i ensenyava part del seu fi turmell. ¡¿I que bella es resistia a tan engaldidora tentació?!

Jesús Moya Casado

Associació Cultural Templers de Burjassot©

Anuncios