Etiquetas

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Bon dia a tot lo món.

16441451_1213098358774135_42276520_n

Tal dia com hui de l’any 1208, naix en el Palau de Tornamira de Montpeller, Jaume I. Jaume I (Montpeller, 1 de febrer de 1208 – Alzira, 27 de juliol de 1276) fon rei d’Aragó (1213-1276), de Valéncia (1238-76) i de Mallorca (1229-1276) Fill de Pere II i de Maria de Montpeller, era l’hereu de dos importants llinages: la Casa d’Aragó per part del pare i el dels emperadors de Bizancio, per part de sa mare. Son pare, que acabaria repudiant a la seua dona, la reina, a soles aplegà a concebre-lo mediant engany d’alguns nobles i eclesiastics que temían per la falta d’un successor, fent creure a Pere que se gitava en una de les seues amants. Estes circumstàncies produïren el rebuge de Pere II cap al chicotet Jaume, a qui no coneixqué sino als dos anys del seu naiximent.

A eixa edat, el rei feu un pacte matrimonial per a entregar al seu fill Jaume a la tutela de Simó, Senyor de Monfort, per a cassar-ho en la filla d’este, Amicia, per a lo qual el chiquet fon reclòs en el castell de Carcasona fins els 18 anys. A la mort de son pare, en la batalla de Muret (1213), Simó de Monfort se resistí a entregar a Jaume als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i a soles per mandat del papa Inocenci III.

Durant la seua minoria d’edat, estigué baix la tutela dels cavallers templers en el castell de Monzó, havent segut encomanat a Guillem de Mont-Rodon, junt en el seu cosí de la mateixa edat, el Comte de Provenza Ramón Berenguer V. Mentres, actuava com regente del regne el comte Sancho Raimúndez, fill de Petronila d’Aragó i Ramón Berenguer IV i tio yayo de Jaume.

Heretà el senyoriu de Montpeller a la mort de sa mare (1213) En febrer de 1221 contragué matrimoni en la població soriana de Ágreda, població fronteriça entre Castella i Aragó, en Leonor de Castella, germana de la reina Berenguela de Castella i tia de Ferrando III. Després de la boda la parella se traslladà a la catedral de Tarazona, a on Jaume fon ordenat cavaller. Anulat el seu primer casament per raó de parentesc en 1229, contragué segon matrimoni en la princesa Violant (8 de setembre de 1235), filla d’Andreu II, rei d’Hungria.

16468814_1213098785440759_991736226_n

Pel testament del seu cosí Nuño Sánchez, heretà els comtats de Roselló i Cerdenya i el vescomtat de Fenolleda en França (1241). Després d’un regnat de xixanta i tres anys, morí en Alzira el 27 de juliol de 1276. En el trànsit de la seua mort, en la residència real d’esta ciutat, i com havia dispost, En Jaume fon amortallat en els hàbits del cister.

Les despulles mortals del rei permaneixqueren depositats en Santa María de Valéncia fins a maig de 1278, en que foren traslladats al monasteri de Poblet per al seu soterrament definitiu. No obstant, després de la desamortisació de Mendizabal, el monasteri quedà abandonat i el cadaver de Jaume I fon traslladat en 1843 a Tarragona, a on li fon construit un panteó en la part posterior de la catedral, que fon inaugurat en 1856. En 1952, les despulles de Jaume I foren restituïts a Poblet.

16467142_1213098922107412_1631175924_n

En les imágens, retrat d’el rei Jaume I, de la darreria del s. XVI, i es còpia d’un retaule medieval. Es troba a l’Ajuntament de Palma; després, “Testament de Jaume I” (oli sobre tela d’Ignasi Pinazo Camarlench; la tela representa al rei Jaume I, en el seu jaç de mort i entregant la seua espasa al seu fill i hereu, l’infant Pere, que regnaria com Pere III d’Aragó (Museu d’el Prado, 1881) i, per últim, sepulcre de Jaume I manat edificar per Pere III el Cerimoniós el 1359 i reconstruït per Frederic Marès en 1952

Jesús Moya Casado

Associació Cultural Templers de Burjassot©

Anuncios