Etiquetas

, , , , , ,

                                 El Corpus 1905            Personajes del Corpus, 1905. Vease la arena.

  A principis del segle XIX, en Valéncia havia un remei contra els prunyons infalible: les friccions en areneta del Corpus. Era molt general, quan alguna persona atormentada pels prunyons demanava remei, el que se li contestara:
Això te curació ràpida: aplique-se friccions en arena del Corpus, i en un tres i no res li desapareixerà tota vectigal.
¿I a on puc trobar-la, per a seguir el consell? – replicava el pacient, si era càndit.
Molt fàcilment: esperant l’aplegada de juny i agarrant-la de la carrera que seguixen “les Roques”
El truc, evidentment, era que en el més de juny, açò es, quan se celebra el Corpus, ya no hi ha ningú que tinga prunyons.
Havia una costum en Valéncia, i això perdurà fins principis del segle XX, de que uns dies abans de la festivitat del Corpus se depositara en un solar de la plaça de Sant Bertomeu, que estigué molts anys sense edificar, una verdadera montanya d’arena, que a carretades s’anava portant del riu. El destí d’esta arena era el de ser escampat per la carrera que havien de seguir” les Roques”, ya que llavors la ciutat estava pavimentada en adoquins i este oferia no poques deficiencies.
15750342_1182711328479505_1498248853_n

Les Roques, imágen anterior a 1912.

¿Quí no recorda aquell antic paviment de Valéncia? Aquells adoquins remoguts a força de trànsit, eren un verdader castic per al viandant. En ninguna ciutat se patia tant dels peus com en Valéncia, ni en ninguna atra tampoc durava menys el calçat que en nostra ciutat. I en un pis aixina havien de recórrer els enormes carros, a pas més que llauger, els carrers de la tradicional carrera, donant tombos constantment i sempre exposts a un greu contratemps. Per això, des de temps immemorial, es a dir des de que la ciutat fon empedrada, s’introduí la costum de cobrir d’arena el sol de tot el trayecte.
Pero açò, que era una excelent mesura per a la marcha de “les Roques”, resultava una gran vectigal per al veïnat, que veïa invadida sa casa per l’arena, no obstant les ordens als encarregats del rec dels carrers per a que ficaren constantment els seus carros-cubas per dits carrers, i de que qui manejava la manega, en espardenyes d’espart i el pantaló arromangat fins mija cama, molt acompassadament menejara d’un costat al atre el brollador de l’aigua i fora humint l’arena. Encara en la neteja publica s’havia progressat. poc.
15800860_1182710601812911_830407169_n

Imágen actual, Puede verse la arena extendida.

L’antevespra del Corpus, per la nit, l’arena amontonada en la plaça de Sant Bertomeu, en el solar propietat llavors de la familia Criado, encara sense edificar, era escampada per totes els carrers que havien de recorrer “les Roques” i era aixó una novetat per a que tota la chicalla de les porteries i de les vivendes més modestes feren de l’arena materia dels seus jocs, en gran desesperació de les seues mares, que constantment veïen invadida de pols les seues cases. Pero, en general, aquell tou sol, anunciador de la festa eucarística, com cosa transitoria, se tolerava molt a gust.
Jesús Moya Casado
 Portada: Les Roques, año 1880.
Associació Cultural Templers de Burjassot©
Anuncios